dimecres, de juliol 28, 2010

Per laberints: el catàleg

Els laberints han estan presents als origens de la cultura humana. De les primeres plasmacions fins als nostres dies, han anat afegint complexitat a les seves formes i també al significats que evoquen. El catàleg recull les fites documentals i artístiques del recorregut de l’exposició Per laberints i prolonga la visita amb textos d’Umberto Eco, Ramon Espelt, Jorge Wagensberg, Òscar Tusquets Blanca, etc. que poden ramificar-se i ampliar-se cap a on cadascú desitgi.


Del pròleg de Josep Ramoneda:

El laberint és una forma artificial que s’ha convertit en un símbol universal. Probablement expressa bé un dels sentiments més recurrents dels humans: la sensació d’extraviar-se, de perdre’s, de no trobar el rumb a una vida que, en molts moments, ens fa sentir desbordats. Al laberint unicursal –un sol camí, una sola sortida– li podríem atribuir una certa representació determinista: malgrat tot, la nostra vida transita per una ruta definida. Al laberint multicursal –diversos camins, més d’una sortida, alguns atzucacs– hi podríem veure les contradiccions del lliure albir: podem escollir, podem equivocar-nos, però les rutes, finalment, estan prou marcades. El laberint desconcerta i empara a la vegada. Desorienta, però tranquil·litza: hi ha sortida.