divendres, de maig 20, 2011

L'arxiu

Avui parlarem de publicacions relacionades amb L'ARXIU.

N’hi ha que ens ajuden a comprendre, entre d’altres, exposicions com Atlas ¿cómo llevar el mundo a cuestas? curada per Didi-Huberman al MNCARS. Una d'aquestes publicacions és Arte y Archivo 1920-2010, Genealogías, Tipologías y Discontinuidades d'Anna Maria Guasch, publicada per Akal a la col·lecció d'Arte Contemporáneo, i a la qual planteja la genealogia de l'arxiu en la teoria i en la pràctica durant els segles XX i XXI, les metodologies i temàtiques, fonts, precedents, desenvolupament i els principals exemples. (Recomanem la lectura de l’entrevista a càrrec Alberto Sánchez publicada l’Exit Express núm 58: «Mujeres, feminismos y género en España»).


En el llibre de Akal l'autora ens explica com, des de les primeres avantguardes, l’art se sol analitzar sota dos grans ‘paradigmes’: el de l'obra única o el caràcter de singularitat que deriva de la ruptura formal i de l'efecte de xoc, i el de la multiplicitat, dominat per la discontinuïtat de l'espai-suport. Però hi ha un “tercer paradigma” generalment oblidat: el de l'arxiu. Aquest llibre s’ha dedicat a estudiar-lo, i s’hi analitzen els principals exemples, tot ocupant-se del treball dels artistes visuals que registren, col·leccionen, emmagatzemen o creen imatges que, ‘arxivades’, han esdevingut inventaris, tesaurus, atles o àlbums. Artistes que es valen de l'arxiu com a nexe entre la memòria i l'escriptura, com a territori fèrtil per a tot escrutini teòric i històric, o com un lloc per reconstruir visions utòpiques


Una altra de les publicacions relacionades és Warburg Continuatus, descripció de la biblioteca de Salvatore Settis, amb introducció de Fernando Checa i Testimonis de Fritz Saxl i Eric M. Warburg, un assaig descriptiu que ens parla de la tasca del bibliòfil. A manera d'introducció citem un fragment de Rafael Argullol aparegut en el seu article «La biblioteca que escapó del fuego» (Diari El País del 29 d’abril de 2011):
El 12 de diciembre de 1933, dos barcos de vapor, el Hermia y el Jessica, remontaron el río Elba con un cargamento de 531 cajas. Abandonaban el puerto de Hamburgo con el propósito de dirigirse a los muelles del Támesis, en Londres. En las cajas, además de miles de fotografías y diapositivas, estaban depositados 60.000 libros. En principio, se trataba de un préstamo que debía prolongarse a lo largo de tres años. La realidad es que los libros ya no emprendieron el viaje de regreso a su lugar de origen, consumándose, así, el traslado definitivo, desde Alemania a Inglaterra, de la Biblioteca Warburg, una de las empresas culturales más fascinantes del siglo pasado y quizá la que resulta más enigmática desde un punto de vista bibliófilo.


 
I The Archive és l'última de les publicacions que recomanarem avui, publicada per la Whitechapel Gallery dins de l'estupenda col·lecció Documents of Contemporary Art editada per Charles Merewether. A través de textos d'autors com Giorgio Agamben, The Atlas Group, Walter Benjamin, Boltanski, Marcel Broathers, Foucault, Derrida, Hal Foster o Ilya Kabakov, entre d'altres. Com els altres títols de la col·lecció, és una antologia de textos d'artistes i teòrics que en aquest cas exploren camins en què l'arxiu ha arribat a ser un element central en investigacions de cultura visual, sobre la història, memòria , testimonis, etc.


Probablement podríem parlar d'altres tantes publicacions relacionades, però ens sembla que per començar l'acostament, no està malament.