dimarts, de maig 24, 2011

¿Qué fue lo qué?

Alpha Decay, que no és una editorial hipster, acaba de publicar ¿Qué fue ‘lo hipster’?. Una investigación sociológica. El llibre parteix del distanciament irònic que consisteix a no comprometre’s gaire amb l’objecte d’estudi i exposar-lo al darrere d'un seguit de capes conceptuals que primer l’allunyen i després, paradoxalment, l’acosten i l’objectiven millor. Tot plegat parteix d’una iniciativa de la revista n+1, responsable de l’edició original: What Was The Hipster?


La primera part recull el simposi i el col·loqui posterior convocats per la revista n+1. Les intervencions dels ponents i les preguntes del públic ofereixen dades i punts de vista molt diversos: històric, irònic, estètic, sarcàstic, ètnic, mandrós, urbanístic, cool, glocal... i fins i tot sociològic. La figura del hipster es desdibuixa (el hipster no existeix) i reapareix (el hipster resisteix).

La segona part («Dossier») és una selecció d'escrits sobre la repercussió del simposi, i en aquest punt ja comencen a aclarir-se algunes coses: l’article de Rob Horning, per exemple, és clau per entendre la percepció del hipster:  
En mi opinión, el problema con los hipsters es cómo reducen cualquier cosa que despierte tu curiosidad o en la que estés involucrado al monótono común denominador de lo cool que es o deja de ser. Todo se convierte en un significante de identidad personal. Así, el movimiento hipster nos hace conscientes de la pesada carga que es la identidad personal, que siempre hay que proteger, aunque sólo sea para no acabar pareciendo un hipster. ¿Pero existen los hipsters, los auténticos hipsters, o lo único que existe es un miedo generalizado a ellos?
En poques paraules: bona part de l'animadversió contra el hipster està provocada per l'atribució d'un plus de juissance en tant que agent constant de comparació que el converteixen en un objet petit a. Però això ho explicaria millor Žižek.

La tercera part («Respuestas») i la quarta («Artículos») també contenen aportacions brillants sobre els hipsterisme. És inevitable comparar el fenomen bàsicament d’un parell de barris de Nova York, i exportat posteriorment a tot el món, amb les tribus urbanes de Barcelona, on ningú coneix cap hipster. Llegiu i compareu: el llibre és cool.