dilluns, d’octubre 29, 2012

El Paral·lel, 1894-1939



El Paral·lel és una de les avingudes de Barcelona que sorgeix del projecte d'eixample de la ciutat ideat per Ildefons Cerdà. El 1894 s'inaugura oficialment com a via urbana i des de llavors al seu voltant es desenvolupen una sèrie d'activitats de lleure per a les classes populars (alguns l'equiparen al que s’esdevé al Montmartre de París o al Broadway de Nova York).

En el cas barceloní el pes de l'eix teatral es desplaça en aquells anys des de la zona de Plaça Catalunya - Passeig de Gràcia fins a l'eix Nou de la Rambla - Paral·lel.

El Paral·lel era també un lloc que reflectia ideologies d'organitzacions polítiques i sindicals de les classes populars, ja que l'avinguda conviu d'una banda amb el districte V (el Raval) i de l'altra amb Poble Sec, barris de tradició obrera. Republicanisme, socialisme i anarquisme s'expandeixen per la ciutat i sovint tenen un punt de trobada als teatres (que de vegades acullen mítings al matí i espectacles a la nit).


El Paral·lel també es converteix en la manifestació més visible d'un profund canvi en la percepció social del sexe. Canvi que afecta la societat catalana d'una manera transversal i que té més a veure amb els estàndards de tolerància que amb a la ruptura de la moral tradicional.

L'exposició mostrarà fotografies, audiovisuals, documents sonors recuperats, llibres, fullets, revistes, programes, cartells, partitures i atrezzo al costat d'obres d'Isidre Nonell, Ricard Opisso, Picasso, Francesc Domingo, Ricard Canals, Ricard Urgell, Rafael Barradas, Emili Bosch, Ismael Smith, Jaume Passarell, i els fotògrafs Josep Brangulí i Gabriel Casas, entre d'altres.