dimecres, d’octubre 31, 2012

Nataixa i altres històries, de David Bezmozgis

James Wood afirma que «Minyan» és la narració més reeixida de Nataixa i altres històries, de David Bezmozgis. No és fàcil arribar a aquesta conclusió: hi ha més narracions que són igual de brutals.


Però Nataixa i altres històries també podria ser entesa com una novel·la en set episodis. És clar que es poden llegir les narracions aïllades, però totes expliquen la construcció d’una mateixa consciència, o veu, o personalitat. I la meravella és com l’autor aconsegueix traslladar la complexitat de l’exili, la relació entre individus de carn i ossos i la Història del segle XX o la lluita per la supervivència i molts altres temes, a la vida d’un nen que creix, que descobreix el món i les coses estranys que hi passen, i que mira de madurar amb tota la inseguretat de la infantesa i tota l’arrogància de l’adolescència i tota la curiositat sempre.

dilluns, d’octubre 29, 2012

El Paral·lel, 1894-1939



El Paral·lel és una de les avingudes de Barcelona que sorgeix del projecte d'eixample de la ciutat ideat per Ildefons Cerdà. El 1894 s'inaugura oficialment com a via urbana i des de llavors al seu voltant es desenvolupen una sèrie d'activitats de lleure per a les classes populars (alguns l'equiparen al que s’esdevé al Montmartre de París o al Broadway de Nova York).

En el cas barceloní el pes de l'eix teatral es desplaça en aquells anys des de la zona de Plaça Catalunya - Passeig de Gràcia fins a l'eix Nou de la Rambla - Paral·lel.

El Paral·lel era també un lloc que reflectia ideologies d'organitzacions polítiques i sindicals de les classes populars, ja que l'avinguda conviu d'una banda amb el districte V (el Raval) i de l'altra amb Poble Sec, barris de tradició obrera. Republicanisme, socialisme i anarquisme s'expandeixen per la ciutat i sovint tenen un punt de trobada als teatres (que de vegades acullen mítings al matí i espectacles a la nit).


El Paral·lel també es converteix en la manifestació més visible d'un profund canvi en la percepció social del sexe. Canvi que afecta la societat catalana d'una manera transversal i que té més a veure amb els estàndards de tolerància que amb a la ruptura de la moral tradicional.

L'exposició mostrarà fotografies, audiovisuals, documents sonors recuperats, llibres, fullets, revistes, programes, cartells, partitures i atrezzo al costat d'obres d'Isidre Nonell, Ricard Opisso, Picasso, Francesc Domingo, Ricard Canals, Ricard Urgell, Rafael Barradas, Emili Bosch, Ismael Smith, Jaume Passarell, i els fotògrafs Josep Brangulí i Gabriel Casas, entre d'altres.

dimarts, d’octubre 09, 2012

Bside Books



Esquerdes que amaguen una història (Nomads, de Xavier Ribas), horts d'extraradi (Agroperifèrics, d'Ignasi López), recorreguts "boligrafiats" segons unes determinades coordenades (Guía de rutas inciertas, de Clara Nubiola) o que queden registrats simultàniament per donar forma a una correspondència (París-Figueres, de Pau Faus).

A través de Bside books, els investigadors Ignasi López i Carlos Albalá busquen difondre la mena de projectes que fan una interpretació crítica de l'espai. Publicats en edicions limitades, aquesta plataforma explora també les possibilitats del procés editorial, amb la incorporació d'eines com el crowdfunding o la publicació col·lectiva.

dijous, d’octubre 04, 2012

Antigua luz, de John Banville

¿Cómo escribir la pasión entre un chiquillo de 15 años y una mujer de 35 desde la lejanía de la vejez? Alexander Clave, casi al final de su vida como actor, lucha contra la memoria para recrear aquel primer amor clandestino.


El cómo tal vez debió ser no siempre se impone al cómo debería haber sido o al cómo se solía soñar. La oportunidad de interpretar en la gran pantalla a Axel Vander, prestigioso y polémico filósofo de pasado turbio, le empujará a reflexionar sobre el concepto de verdad, que se extenderá a sus propios recuerdos: tanto a aquel amor que se resiste a quedar fijado, pese a la escritura, como a una tragedia familiar cuya herida es imposible cerrar, como al oficio de actor, como a la vida cotidiana en el hogar. Todo bien aderezado con el uso irónico de la falacia patética.

Antigua luz: otra gran novela de John Banville absolutamente recomendable.